Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

intenció

f. [LC] Determinació de la voluntat amb vista a un fi, a obrar en un cert sentit. Tenir, portar, una intenció. Fer una cosa amb, sense, intenció. Bones, males, intencions.
[LC] de bones intencions, l'infern n'és ple [o l'infern és empedrat de bones intencions] No basten les bones intencions, calen les bones obres.
[LC] de primera intenció loc. adv. a) Sense pensar-s'hi gaire.
[LC] de primera intenció loc. adv. b) D'una manera no definitiva.
[LC] segona intenció Intenció dissimulada diferent de la que hom aparenta tenir. Ell portava una segona intenció.
f. [MD] En med., manera de curar una ferida, una fractura.
[MD] de primera intenció loc. adv. Unint directament les parts d'una ferida abans de produir-se la granulació de les superfícies. Curar de primera intenció.
[MD] de segona intenció loc. adv. Unint les parts d'una ferida després de produir-se la granulació de les superfícies que segueix la supuració.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions